La doctora Catalina Núñez Jiménez és responsable del Programa d‘Activitats Comunitàries d’Atenció Primària (PACAP) Ibamfic i coordinadora de formació del mateix grup de la semFYC.
Metgessa de família i comunitària, especialitat que ha exercit molts anys al Centre de Salut de Trencadors, a Llucmajor, actualment treballa al Servei de Promoció de la Salut, de la direcció general de Salut Pública i Participació, de la Conselleria de Salut.
– En quin moment surt el seu interès en les activitats comunitàries d’Atenció Primària?
De comunitària a la carrera no se’n parlava massa. Va ser arran d’una formació, l’any 2006, amb professionals implicats en aquesta àrea de Madrid, i amb un referent en aquest àmbit com Juan Luis- Ruiz-Giménez. Perquè és veritat que ens han format, sobretot, per fer atenció mèdica. La promoció de la salut, al principi, era un tema més d’infermeria.
– Quin paper tenen els metges i metgesses de família i comunitària?
És fonamental, i jo hi crec absolutament. Per la proximitat que tenim amb el pacient, per la confiança que posen amb noltros. El paper de promoció de la salut, de donar-li eines perquè sàpiga com tenir bona salut, com dic, és fonamental. I és més, hi ha professionals que ho fan sense ser-ne del tot conscient que ho fan; perquè és innat a la nostra consulta mèdica.
– Com treballau des del Grup de Treball de PACAP Ibamfic?
La característica del grup de Balears, i tant d’aquest com d’altres de PACAP de Medicina Família i Comunitària de l’Estat, és que és multidisciplinari. És impossible pensar en un programa d’activitats comunitàries des d’Atenció Primària només pensant en metges de l’especialitat. Al grup d’Ibamfic, per exemple, ara hi ha una farmacèutica comunitària, infermeres d’Atenció Primària, metges de salut pública i de Primària. L’objectiu fonamental és l’acció comunitària, fer coses amb la comunitat.
– Quines característiques té?
Tots els membres són gent que hi creu realment amb la comunitària, persones supermotivades. En Ruiz-Giménez ja ens deia: “¡Esto es la verdadera tecnología punta!”. Faltaria que el grup PACAP fos un referent per a la formació dels metges i metgesses d’Atenció Primària. Hi ha altres comunitats on el seu de grup PACAP té aquest pes destacat, en la formació de residents i sanitaris en general.
– La seva formació als congressos Ibamfic és destacada.
A més de la formació, el grup participa a diferents plataformes dins la comunitat, com la del barri de Santa Catalina de Palma. El PACAP ha d’estar per tot on hi hagi projectes comunitaris, perquè allà podem dir coses importants.
– Una de les seves funcions és la coordinació de mapes d’actius als centres de salut.
Me n’adon, i cada vegada més, de la importància dels determinants socials, de la importància que té l’entorn en la salut, les ciutats saludables o aspectes com la mobilitat. Salut no és el centre de salut. Salut és tot; fins i tot el bon o malestar de les voreres.
– Per açò cal implicar a totes les entitats?
Sí, perquè, potser, el que dona salut a una determinada persona és tenir un parc a prop, que és un tema d’urbanisme. D’aquí la importància d’implicar a les diferents entitats. I que entre totes hi hagi xarxa.
– Els determinants de salut sempre han de ser-hi presents a la consulta?
És importantíssim tenir en compte tots aquests determinants quan la gent ve a la consulta. I anar alerta amb el dit culpabilitzador cap al pacient.
– Què vol dir?
Quan deim: “Maria, ha d’anar a caminar”, passant per alt que potser na Maria té els fills, els nets i la nora i l’altre fill que s’ha quedat sense casa cada dia a dinar. I que na Maria no ho té fàcil per fer aquest tipus d’activitat.
– I com motivam a na Maria a caminar?
Potser, la solució, donat que no pot anar a caminar molt sovint, passa per recordar-li que els divendres hi ha un grup de persones que des del centre de salut fan rutes saludables, i que és una horeta i que li donarà temps a fer el dinar, etc. Hem de treballar amb aquesta mirada, sense perdre de vista que la persona que tenim davant té una motxilla. Perquè és molt fàcil donar consells des del nostre lloc de feina.
– I quan és el pacient que no vol anar al gimnàs sinó una pastilla?
Vivim a un món on volem solucions immediates. La darrera decisió està clar que ha de ser del pacient, però se li poden plantejar les dues solucions. I fer-ho des de la confiança que ens tenen.
– Quin percentatge de metges de família i comunitària de les Balears tenen el mapa d’actius damunt la taula a la consulta per prescriure’l?
Hi ha molts de centres de salut a les Balears que ara l’estan fent. Fa vers dos anys, el Ministeri va treure una estratègia de salut comunitària, que cada comunitat autònoma ha anat adaptant al seu territori. Ara s’està movent molt, i molts centres de salut ja s’han posat en marxa amb el mapa d’actius.
– Des de la seva experiència, com repercuteix, quin nivell de benefici aporta?
Un exemple és la Ruta Saludable que jo vaig viure des del centre de salut Trencadors. Sortíem a caminar pacients i diferents professionals de salut. L’objectiu amb el qual no havíem pensat tan inicialment, com el benestar emocional, s’assolia d’una manera increïble. I amb discursos de la gent quan camines com: “Estic esperant que sigui divendres per anar a la ruta saludable, perquè veure a gent…”. A part que aquesta persona es mou i fa exercici.
A la consulta també es veu d’una forma clara com aquests actius donen benestar.
– Algun consell des de la seva llarga experiència amb aquesta promoció de l’activitat comunitària?
Dins la comunitària, l’important és la comunitat. I crec que una cosa que no feim massa bé els professionals sanitaris és que un cop el projecte està engegat no sabem donar una passar enrere perquè sigui la comunitat qui el lideri.