Seminari d’Innovació sobre Vacunes, Madrid, 27 i 28 novembre 2015

image1 Fotor Collage 4ff9c

image1 Fotor Collage 4ff9cIntroducció

El Seminari d’Innovació sobre vacunes va tenir la seva fase presencial el divendres 27 i el dissabte 28 de novembre. Es van reunir a Madrid gairebé 200 participants dels 300 inscrits en l’activitat virtual.

Amb una assistència majoritària de dones (el 60% de l’audiència) i de joves estudiants de medicina i residents de medicina de família (al voltant del 70%), el Seminari d’Innovació sobre Vacunes va ser bàsicament una reivindicació de la racionalitat en l’ús dels recursos sanitaris enfront de les malalties infeccioses. Les vacunes van ser, òbviament, el centre de tota l’activitat.

La Ibamfic va tenir la seva representació en aquesta activitat. Txema Coll va participar com a co-coordinador amb en Juan Gervas del seminari i el satèl·lit i va ser tutor de la ponència sobre la Vacuna de la Polio, Belen Cacereño va presentar una ponència sobre la Vacuna de la Varicel·la i Javier Arranz va ser el tutor de la ponencia Vacuna del paludisme.Alfonso Villegas va participar com a assistent de les dues Jornades.

 

Sessió Satèl·lit

Hi va haver tres sessions, la primera el divendres al matí. Va ser una sessió per Satèl·lit promoure el coneixement a través de 15 ponents joves (estudiants i residents) tutoritzats a distància per professionals experimentats. Les ponències d’aquests joves ponents van ser de 5 minuts de presentació i 5 minuts de debat i s’havien criticat i millorat prèviament a través de dues setmanes de debat virtual amb els inscrits.

Els ponents joves van tractar de vacunes (còlera, meningitis B, pneumococ, paludisme, xarampió, tos ferina, tuberculosi, varicel·la i verola, i no convencionals com contra el melanoma), d’efectes adversos, de diagnòstic clínic de malalties vacunables i de problemes ètics en vacunes.

Es pot sintetitzar l’ambient de racionalitat amb la frase sobre el bacteri de la tos ferina: “evoluciona abans el bacteri que la indústria”, en referència a la pressió evolutiva vacunal que ha canviat les característiques infeccioses del germen però que no ha portat millores de la vacuna. La tos ferina és un exemple de vacuna que necessita de millores que permetin treure en el futur del calendari la vacunació de l’embarassada, un mal necessari només justificat per una vacuna “manifestament millorable”. D’altra banda, també es va debatre la diferent valoració de la necessitat de les vacunes als països desenvolupats i en desenvolupament.

Al començament del Satèl·lit hi va haver un debat sobre la vacuna de la diftèria i la vacuna de la grip, sobre els beneficis i danys de ambdues. Es va concloure amb l’acceptació de la vacuna de la diftèria, però necessitada d’una gran millora, i amb el rebuig de la vacuna de la grip fins que no es modifiqui i demostri la seva efectivitat en disminució de mortalitat, amb assajos clínics.

  • En el Satèl·lit , en el debat presencial hi va haver 100 assistents (50 dones).
  • En el Satèl·lit hi va haver 17 ponents (8 dones) que van disposar d’un total de 95 minuts d’exposició.
  • En el Satèl·lit haver 72 intervencions dels assistents (28 intervencions de dones)
  • En el Satèl·lit els assistents van disposar de 145 minuts per a les seves preguntes (s’exclou, òbviament, la mitja hora del cafè).

Seminari d’Innovació

El Seminari d’Innovació de Vacunes pròpiament dit es va desenvolupar en dues sessions. Divendres a la tarda es van considerar els problemes de “vacunes, cultura i exclusió social”, amb l’exemple de la Cañada Real a Madrid, i els problemes al voltant de la qüestió del “canvis en el calendari vacunal espanyol”, amb la modificació de l’edat de l’aplicació de la vacuna de la varicel·la.

Respecte a l’exclusió social, la ponència i el debat es van centrar en les ironies i absurds de la imposició de calendaris vacunals i els seus “extres” (tipus rotavirus i pneumònia) quan tot el sobrepassa fins arribar a la negació de drets humans bàsics.

Pel que fa a la varicel·la es va criticar el canvi d’edat, sense justificació i amb probable dany a llarg termini, en la línia del que ha defensat grups com la Societat Espanyola de Salut Pública i Administració Sanitària.

Va rematar la sessió de divendres una actuació de teatre basada en fets reals de consultes de pediatria (metge i infermera) amb pacients. Després de cada representació es va establir un debat per comentar els fets. Es resumeix en admetre les grans necessitats de millora en el coneixement de les vacunes i en la forma de proposar racionalment als pacients i als seus familiars.

En la sessió de dissabte hi va haver quatre ponències sobre vacunes: 1 / en la consulta, 2 / vacunes i dona, 3 / consumidors i 4 / societat. Es va destacar la necessitat de distingir entre les vacunes per fer propostes específiques sobre eficàcia, necessitat, seguretat i preu.

L’ambient va ser científic i professional, amb un debat d’altura que venia precedit de sis mesos de treball virtual amb gairebé mil correus electrònics intercanviats , amb centenars de documents i publicacions. Com a conclusions globals:1) l’exigència de millorar pràcticament totes les vacunes necessàries,2) la necessitat d’incrementar el coneixement dels professionals, 3) la necessitat de millorar les seves capacitats de comunicació per arribar a un “consentiment veritablement informat” abans de la vacunació i 5)

l’imperatiu científic i ètic de posar en qüestió algunes vacunes a Espanya com les del rotavirus, meningitis B, pneumococ, virus del papil·loma i grip.

  • Al Seminari hi va haver 238 persones (120 dones) inscrites en el debat virtual.
  • Al Seminari , en el debat presencial hi va haver un pic de 145 assistents divendres a la tarda, i de 120 el dissabte al matí (en ambdós casos, al voltant del 60% dones).
  • Al Seminari hi va haver 9 ponents (2 dones, van fallar altres 2) que van disposar d’un total de 120 minuts d’exposició
  • Al Seminari hi va haver 137 intervencions dels assistents (64 intervencions de dones)
  • Al Seminari els assistents van disposar de 360 minuts per a les seves preguntes (s’exclou, òbviament la mitjana del cafè i la mitja hora de presentacions de projectes i iniciatives diverses)

EN TOTAL, SATÈL·LIT MÉS SEMINARI: Gairebé 300 inscrits virtuals (molts es solapaven), gairebé 200 assistents presencials (molts es van solapar). Comptem amb 26 ponents (10 dones) que van disposar de 215 minuts (unes 3 hores i mitja) per a les seves exposicions. Els assistents van efectuar 209 intervencions (92 de dones) al llarg de 505 minuts (unes 8 hores i mitja).

Més sobre el Satèl·lit / Seminari d’Innovació sobre Vacunes

Durant el Seminari d’Innovació es van presentar diverses activitats com el Seminari d’Innovació de Bilbao (el 12 i 13 de febrer, sobre pacients que ploren i altres consultes sagrades), les Jornades de la Xarxa Espanyola d’Atenció Primària (a Oviedo, el 7 i 8 d’octubre, sobre comunicació amb els pacients i vacunes), El Capçalera ( grup de residents de família que promouen la qualitat assistencial i professional), el Decàleg de l’Ús Racional de les Vacunes (dels estudiants de medicina agrupats en Farmacríticxs, amb suport de NoGracias) i el projecte de publicitat sana “ Des-enfermando”.

Tota l’activitat , Satèl·lit i Seminari, va ser “lliure de fums industrials”, sense patrocini de cap indústria. Es va comptar amb l’OMC i la seva Fundació per a la realització física de l’activitat. Es va gravar el Seminari pròpiament dit (tarda de divendres i matí del sábado):