Per a aquests professionals , la disminució de les taxes d’avortament passa obligatòriament per la implantació de polítiques efectives d’educació sexual , en què els metges de família tenen un paper fonamental.
• SEMERGEN , semFYC i SEMG es comprometen a liderar programes de formació , més enllà de la simple informació sobre mètodes contraceptius
• La continuïtat en l’atenció col· loca al metge de Primària en una posició privilegiada per conèixer la realitat de la dona en el seu entorn habitual ( família , realitat social … ) i en les seves diferents etapes vitals
• Demanen una protecció efectiva de les dones que decideixen , en situacions d’adversitat , continuar amb l’embaràs.
Després de l’ aprovació per part del Govern , el passat 20 de desembre de 2013, l’avantprojecte de Llei Orgànica per a la ” Protecció de la Vida del Concebut i dels Drets de la Dona Embarassada ” , les tres societats mèdiques que agrupen els metges de família : la Societat Espanyola de Metges d’Atenció Primària ( SEMERGEN ) , la Societat Espanyola de Medicina de Família i Comunitària ( semFYC ) i la Societat Espanyola de Metges Generals i de Família ( SEMG ) , han elaborat un manifest de posicionament davant la reforma de l’actual llei de l’avortament .
En aquest context , consideren que les legislacions restrictives en matèria d’Interrupció Voluntària de l’ Embaràs posen en risc la salut de la dona , s’incrementen les desigualtats socials i perjudiquen els més desfavorits , ja sigui per causes econòmiques , socials o culturals . Per a aquests professionals , la disminució del nombre d’avortaments passa obligatòriament per la implantació de polítiques efectives d’educació sexual , en què els metges de família tenen un paper fonamental .
En aquest sentit , els metges de família es comprometen a liderar programes de formació , més enllà de la simple informació sobre mètodes contraceptius . El seu paper és primordial perquè la continuïtat en l’atenció col · loca al metge en una posició privilegiada per conèixer les circumstàncies de les dones en el seu entorn ( família , realitat social … ) i en les seves diferents etapes vitals . Així mateix , demanen una protecció efectiva de les dones que decideixen , en situacions d’adversitat , continuar amb l’embaràs , així com el reconeixement de les que opten per no fer-ho.
En definitiva , el manifest elaborat per aquests representants del primer nivell assistencial vol aportar elements de reflexió que ajudin a trobar respostes raonables , prudents i acceptables per a una àmplia majoria de la societat espanyola . En aquest sentit , desitgen manifestar el següent :
• Vivim en una societat plural , el codi ètic no és únic . Per tant , entenem que es poden plantejar opcions diferents i fins i tot oposades a l’hora d’establir la legislació que reguli la interrupció voluntària de l’ embaràs . Per això , no es pot imposar una ètica de màxims per a tothom, sinó que s’han de buscar uns principis ètics mínims compartits que garanteixin la convivència .
• La consideració ètica sobre ” Quan l’embrió comença a adquirir la condició de persona ? ” té respostes diferents i , en ocasions , contraposades . Des d’aquests supòsits , reiterant que les lleis han de traduir una ètica de mínims que garanteixi la convivència , i a partir de les dades epidemiològiques disponibles des de 1985 a 2013, afirmem que:
1 . La major part de les sol·licituds d’avortament són decisions lliures de dones competents , fruit de situacions personals de gran sofriment , que no es poden limitar a supòsits com malformacions congènites greus o perill per a la pròpia salut física i / o psíquica .
2 . L’autèntica protecció del no-nascut i de la dona que decideix tirar endavant el seu embaràs s’ha de basar en polítiques efectives de salut sexual i foment real de la maternitat .
3 . La protecció de les persones discapacitades necessita més de polítiques de suport i protecció que de restricció de la llibertat de les dones .
4 . La supressió de la possibilitat d’interrupció de l’embaràs a petició de la dona ( modalitat de terminis ) i la restricció dels supòsits de despenalització de l’ avortament per causes mèdiques no disminueixen la freqüència de la seva pràctica , però sí empitjoren les condicions en què aquesta es realitza.
5 . Les legislacions restrictives en matèria d’interrupció voluntària de l’embaràs incrementen les desigualtats socials i perjudiquen els més desfavorits .
6 . Les legislacions despenalització basades exclusivament en indicacions mantenen un esperit paternalista en la relació clínica , el que es reflecteix en la necessitat de supervisar una decisió autònoma de la dona i en l’obligació de avalar-la.
7 . La disminució de les taxes d’avortament passa obligatòriament per la implantació de polítiques efectives d’educació sexual , encara que la seva manca no sigui l’únic motiu d’un embaràs no desitjat .
• El conflicte que com a metges de família ens planteja l’avortament per la seva dimensió ètica no ha de conduir , en cap cas , al judici moral per a la determinació final de la dona .
• La continuïtat de les cures oferts pels metges de família ens col · loca en una disposició privilegiada per conèixer la realitat de les dones des de la seva adolescència, fins al final de la vida així com les seves situacions personals , familiars , econòmiques o socials . Aquest coneixement permet establir una relació de confiança , centrada en les seves necessitats i valors , a partir de la qual es puguin posar en pràctica estratègies realment efectives que protegeixin la dona tant d’embarassos no desitjats com de circumstàncies relacionades amb la immaduresa i la falta de responsabilitat en matèria de salut sexual .
• La llarga experiència dels metges de família en treballs interdisciplinaris (juntament amb infermers , assistents socials , psicòlegs … ) , ens capacita per liderar també l’abordatge de casos més complexos , en els quals és necessària la participació d’un equip a l’ hora d’oferir solucions .
Font: semFYC