Posa un metge de familia en el teu sistema sanitari i…

Nombrosos estudis han mostrat la importància que l’Atenció Primària sigui la base real (no només d’intenció) del sistema sanitari. L’admirada i recentment desapareguda Barbara Starfield ens ho va recordar valentment en repetides ocasions. Aquest estudi mostra una correlació entre el nombre de metges de família treballant en una determinada àrea i la milloria en els objectius de salut de la població.(via 3clics)

Es van incloure el 20% dels afiliats a Medicare, als Estats Units d’Amèrica (EUA), majors de 65 anys durant l’any 2007 (un total de 5.132.936 ciutadans). Se’ls va classificar segons àrea bàsica de salut (amb un total de 6542 àrees, distribuïdes pels EUA), i es va calcular el nombre de metges d’Atenció Primària (AP) treballant a cada àrea.

El nombre de metges en cada àrea va variar aproximadament entre 64,7 i 103,2 metges/100.000 beneficiaris de Medicare. Pels beneficiaris que vivien en les àrees en el quintil superior pel que fa al nombre de metges d’AP, respecte als correponents al quintil inferior, es va observar menor mortalitat (5,19 versus 5,49/100 beneficiaris; risc relatiu [RR] 0,95; interval de confiança [IC] 0,93-0,96) i menor taxa d’hospitalitzacions per causes evitables amb un bon servei d’AP (72,53 versus 79,48/1.000 beneficiaris; RR 0,91; IC 0,90-0,92), tot i que a un cost major (8857$ versus 8769$ per beneficiari; RR 1,01; IC 1,004-1,02).

Aquest estudi presenta algunes limitacions: només es refereix a població de més de 65 anys, beneficiària de Medicare als EUA. A més, no es va tenir en compte la influència d’altres professionals de l’AP com les infermeres. La metodologia emprada (estudi transversal) no permet incorporar l’efecte de la longitudinalitat que caracteritza l’AP.

Invertir en AP és millorar l’eficència del sistema sanitari, cosa que resulta especialment urgent en temps de crisi econòmica. Els professionals de l’AP tenen un paper clau en la coordinació dels serveis sanitaris que rep el pacient. La formació en l’excel·lència dels futurs professionals de l’AP és condició indispensable, però no suficient, per a millorar l’eficiència del sistema sanitari. Calen, a més, polítiques valentes que situïn l’AP allà on mereix: a la base real del sistema sanitari.