Presentat al Congrés de la semFYC a Saragossa un estudi presentat per la nostra companya Caterina Vicens que descriu com ha anat evolucionant la prescripció d’antidepressius i benzodiazepines entre 2005 i 2010 (Evolució del consum d’antidepressius i benzodiazepines en una comunitat Autònoma Guerrero Bernat S, Álvarez Arroyo L, Vicens Caldentey C. Son Serra-La Vileta. Palma De Mallorca. Illes Balears)
• A partir de 2007 és quan es produeix el major increment en l’ús d’antidepressius i benzodiazepines.
• L’ús de benzodiazepines segueix al capdavant i ha estat igualment creixent encara que la tendència és que la prescripció d’antidepressius acabi sent superior en un futur pròxim.
No és possible saber si la crisi econòmica haurà pogut influir en alguna mesura però la veritat és que el consum d’antidepressius va en augment, especialment els últims tres anys. Entre 2005 i 2010 la prescripció d’aquests medicaments ha augmentat en un 30,5%. L’ús de les benzodiazepines també s’ha elevat en aquest període, concretament en un 12,9%. Aquestes dades procedeixen d’un estudi * els resultats es presenten en el 31è Congrés de la Societat Espanyola de Medicina de Família i Comunitària (semFYC), que fins el divendres 10 de juny se celebra a Saragossa.
Aquesta investigació es va dur a terme a la comunitat autònoma de les Balears amb l’objectiu de determinar l’evolució del consum d’antidepressius i benzodiazepines, identificar quins principis actius són els més prescrits i conèixer el cost global i per dosi diària d’aquests fàrmacs. Segons una de les autores de l’estudi, la doctora Caterina Vicens, metge de família del Centre de Salut Son Serra-La Vileta a Palma de Mallorca, hi ha una tendència a l’alça molt significativa en l’ús d’aquests tractaments. “L’increment és més destacable en el cas dels antidepressius fins al punt que és probable que en un futur molt pròxim la prescripció d’aquests superi el de benzodiazepines”, comenta.
L’estudi no ha indagat en els factors que poden estar darrere d’aquest augment interanual, encara que la doctora Vicens apunta que dóna “la impressió que els pacients acudeixen a la consulta del metge i posen el seu malestar sobre la taula. Abans això el professional té a la seva disposició una sèrie de medicaments que han demostrat eficàcia i que poden proporcionar alleugeriment al pacient en un breu interval de temps. A això caldria sumar factors com l’escassetat d’altres recursos, des del temps fins a les habilitats psicoterapèutiques d’aplicació en atenció primària , que poden contribuir a un augment de la prescripció “.
Antidepressius
El consum creixent d’antidepressius no és nou. Des de l’aparició de la família dels inhibidors selectius de la receptació de serotonina (ISRS) a finals dels 80 l’augment ha estat, segons la doctora Vicens, “espectacular i més aviat constant”. “Sens dubte”, afegeix, “l’aparició dels nous antidepressius amb menys efectes adversos ha estat una causa de pes perquè això succeís”.
Pel que fa a si està o no justificat el seu ús, aquesta experta admet que és difícil donar una resposta. “Possiblement hi ha una petita proporció de persones que pateixen depressió i que no demanen atenció sanitària, i altres que potser van amb demandes atípiques i poden no ser diagnosticats, però la majoria dels metges d’Atenció Primària (AP) saben com detectar els trastorns mentals “. No obstant això, la doctora Vicens insisteix que no es pot descartar que les condicions de manca de temps en consulta i necessitat de donar ràpid alleujament a la simptomatologia del pacient estiguin afavorint el seu ús fins i tot en casos que no tenen una psicopatologia clara com són els processos adaptatius comuns i habituals en la vida de les persones que necessiten un reajustament emocional.
Segons les dades de l’estudi presentat a Saragossa, l’antidepressiu el consum ha augmentat més ha estat el escitalopram (143%) fins a haver-se convertit en el més prescrit. “Encara que es tracta d’una molècula amb un bon perfil, no semblen existir raons que justifiquin una elecció tan elevada per aquesta molècula sobre altres, ja que les guies clíniques situen totes les teràpies ISRS en el mateix nivell d’eficàcia”, aclareix la doctora Vicens . El cost per dosi diària definida en el grup dels antidepressius ha estat de 0,63 euros per dosi diària definida.
Benzodiazepines
Aquesta experta precisa que el consum de benzodiazepines ha estat en les últimes dècades excessiu, però no tant en les seves indicacions com en el seu ús prolongat en el temps amb els riscos que això comporta. En general la seva utilització és adequada a curt termini. Poques vegades està justificada la seva utilització de forma més constant, com ha passat en els darrers anys.
La doctora Vicens percep una major conscienciació per part dels professionals de no prescriure a llarg termini. “Quan el seu consum ha estat prolongat no sempre resulta fàcil retirar a causa de la dependència que generen”, explica. Els antidepressius, en canvi, no produeixen aquesta addicció però sí poden provocar, segons aquesta experta, “un efecte rebot al retirar si es fa de forma brusca, per això que cal deixar de donar-los mica en mica. Tanmateix, no sembla existir un consum abusiu d’antidepressius sense prescripció mèdica, més aviat al contrari: moltes vegades detectem un problema de compliment amb abandonaments per part dels pacients abans del que es considera adequat per evitar recaigudes “.
És més fàcil que caigui en l’abús amb les benzodiazepines en comptar amb una bona eficàcia ansiolítica i hipnòtica. Quan es consumeixen de forma prolongada poden crear dependència i símptomes d’abstinència en retirar per això es recomana sempre el seu ús a curt termini (4-8 setmanes) i la seva retirada gradual. “En altres països el consum de benzodiazepines és inferior ja al d’antidepressius. Possiblement un canvi de patró que serà cada vegada més comú en els propers anys”, augura. En el cas de les benzodiazepines el cost per dosi diària definida ha estat de 0,12 euros.