En l’àmbit de la salut, dos conceptes emergeixen darrerament amb força: la deprescripció i la desmedicalització. Tots dos busquen optimitzar el benestar dels pacients, però des d’enfocaments diferents i complementaris.
Segons Óscar Esteban, coordinador del grup de treball d’Utilització de Fàrmacs de la semFYC, “deprescripció fa referència a la revisió i ajust del pla terapèutic amb l’objectiu de retirar medicació innecessària. Aquest procés és especialment rellevant en pacients d‟edat avançada i requereix una estratègia adequada per minimitzar riscos i maximitzar beneficis”.
Per altra banda, “desmedicalització implica evitar que qualsevol acte de salut requereixi intervenció mèdica o farmacològica. Promou hàbits saludables com una dieta adequada, fer exercici de manera regular i activitats de socialització, o l’abandonament del tabac i altres substàncies nocives, per prevenir malalties cardiovasculars, sobrepès-obesitat-diabetis, i altres patologies cròniques. A més, busca no medicalitzar situacions normals de la vida com el dol, la desocupació, l’embaràs o la menopausa, tret que compleixin criteris específics d’alarma”, explica Esteban.
Objectius i beneficis de la Deprescripció
La deprescripció té múltiples objectius, entre els quals:
- Disminuir la polimedicació: reduir el nombre de medicaments que un pacient pren per minimitzar riscos.
- Adequar tractaments a necessitats actuals: ajustar la medicació segons la funció renal/hepàtica i les demandes del pacient.
- Evitar medicació inadequada: prevenir reaccions adverses i reduir la despesa farmacèutica.
Els beneficis per als pacients són significatius, ja que “el nombre de fàrmacs que un pacient pren és un predictor de riscos potent. En reduir la medicació innecessària, es disminueixen aquests riscos i es millora la qualitat de vida”, afegeix el metge de família Óscar Esteban.
Desafiaments i Solucions
Segons el coordinador del grup de treball d’Utilització de Medicaments de la semFYC, el procés de deprescripció enfronta diversos reptes:
- Temps per a revisió de la medicació a fons i explicació dels canvis als pacients: cal ajustar les agendes mèdiques i les quotes.
- Manca de coordinació entre nivells assistencials: és indispensable millorar la comunicació i els advertiments dels canvis de medicació entre l’Atenció Primària i l’Hospitalària.
- Formació insuficient: és imprescindible incrementar la formació sobre criteris i procediments.
- Por a esdeveniments adversos: és aconsellable seguir guies i recomanacions per minimitzar riscos.
Finalment, Óscar Esteban destaca la importància que “la presa de decisions sigui compartida amb el pacient i la família, com a suport a la deprescrició”.