Aquest metge de família i comunitària nascut a Ciutadella de Menorca el 1976, que exerceix l’especialitat des del Centre de Salut de Portocristo (Mallorca), des que va obrir, el 2010, acaba d’assolir el repte esportiu de 12 ironman, 12 per mes durant un any. L’objectiu ha estat visibilitzar diferents malalties cròniques i les persones que hi conviuen, amb tot l’esperit de superació que hi ha darrere.
Sergi López ha fet uns 2.700 quilòmetres, si es multipliquen per 12 els 3,8 quilòmetres de natació, 180 de bicicleta i els 42 fets corrent dels seus triatlons. Abans havia assolit el repte de pujar 27 vegades Sant Salvador de Felanitx, per aconseguir una cadira de rodes a Catalina Romero, jove amb paràlisi cerebral.
Com has viscut aquest any tan intens?
Molt emocionat, per l’objectiu d’aquest repte, que era donar visibilitat a les malalties, però, sobretot, mostrar què senten les persones que les pateixen, donant-los veu. I que tenen una actitud admirable, tirant endavant. Ens solem queixar molt sovint davant els problemes de la vida. I, en canvi, poques vegades sents fer-ho a aquestes persones, que són exemple de lluita i de ganes de viure.
No hi ha dubte que és vocacional en el teu cas la Medicina.
Sent estudiant d’EGB, en la lliçó de les parts amb les quals es divideix el cor, “dos aurículas y dos ventrículos” [riu], vaig tenir clar, ja en aquell moment, que volia ser metge.
I no et basta, sembla, la feina de servei de la consulta…
Sempre pens en el pes que té en l’exercici de la Medicina escoltar i acompanyar al pacient; amb el que aquests gests reconforten. I una de les grans coses per les quals estic content d’aquest repte durant aquests mesos és que crec que he reconfortat a persones que no ho tenen fàcil en la seva vida.
Com és que vas triar l’especialitat de Medicina Familiar i Comunitària?
Partia del principi que el que jo volia era ajudar a les persones. Inicialment, volia fer Psiquiatria. Però és veritat que aquesta especialitat et dona una visió global de l’ésser humà i et permet estar al costat de les persones. M’agrada el caire humà de la Medicina de Família.
Què et diuen ara els teus pacients?
Estan contents del metge que tenen. I no és que m’agradin les alabances, eh! [riu]. Jo només que pugui ajudar a una persona ja estic satisfet. Crec que el més important d’aquesta vida és ajudar i ser bona persona. 
Ens recordes les 12 malalties a les quals ha anat destinat?
Va començar amb la paràlisis cerebral, amb l’everest a Sant Salvador, una prova per aconseguir la cadira de rodes per na Caterina, per jo, exemple màxim de resiliència, de tirar cap endavant.
Després, va venir l’ELA, esclerosis múltiple, càncer infantil, autisme, persones trasplantades, suïcidi, trastorns de conducta alimentària, esquizofrènia, ansietat i depressió i càncer.
Com ha estat la resposa de pacients i associació de pacients?
He de destacar la feinada que fan associacions com ELA Balears, l’AECC o Aspanob contra el càncer.
I què ve ara?
Ara vull assaborir bé, en aquest mon de presses, el que hem viscut i aconseguit. Inicialment, les feia sol les ironman, però en algun tram sempre estava acompanyat. Crec que entre tots hem fet un món millor.
Després, segurament sortirà una altra cosa…
Enhorabona, Sergi.
(Més informació, al seu instagram)
