La metgessa de família Elena Muñoz explica al programa Els Dematins d’IB3 com funcionen els mesuradors per determinar als centres de salut si una infecció és vírica o bacteriana, que serveixen per disminuir el risc de resistències dels antibiòtics.
La doctora Elena Muñoz explica que la decisió de prescriure antibiòtics per a una infecció aguda del tracte respiratori a les consultes de l’Atenció Primària sovint es basa en símptomes clínics, que tenen baixa sensibilitat i especificitat, i alta variabilitat. Això fa que esigui complex diferenciar entre els diagnòstics etiològics d’aquesta mena d’infeccions sense proves addicionals.
Com funcionen els mesuradors
La proteïna C reactiva (Pcr), amb sang capil·lar, és un reactant de fase aguda que indica lesió tissular sense discriminar entre infecció, traumatisme o inflamació, però que en el context clínic adequat pot utilitzar-se com a marcador d’infecció, ajudant al metge de família o pediatra en el maneig de la infecció respiratòria aguda.
Encara que la proteïna C reactiva no ajuda a discernir entre etiologia viral i bacteriana, té l’avantatge que els seus valors extrems ajuden a discriminar entre infeccions lleus i greus. La seva utilització a l’Atenció Primària, explica la metgessa, ha demostrat una reducció significativa de la prescripció d’antibiòtics, comparat amb l’atenció habitual, basada només en símptomes. Suposa un ajut a la presa de decisions en pacients ambulatoris que consulten per ITRi.
Aquesta reducció en la prescripció s’aconsegueix sense comprometre la seguretat del pacient, i sense mostrar un augment de les hospitalitzacions ni de la mortalitat.
L’objectiu és la desprescripció d’antibiòtics, evitant les resistències d’aquests fàrmacs, que constitueix actualment un greu problema de salut. La doctora Elena Muñoz afirma en aquest sentit que donar un antibiòtic quan no fa falta ocasiona un perjudici al pacient i a la comunitat.
L’estratègia de prescripció diferida, per altra banda, s’ha mostrat útil, disminuint la presa d’antibiòtics fins al 50 per cent. Es tracta de prescriure un antibiòtic, posar-lo a la targeta del pacient, amb les instruccions de prendre’l només si no millora en dos o tres dies.