Compartim el nostre argumentari on consideram les Urgències com una competència més de Medicina de Família i Comunitària, i en línia amb la Semyc: “Fragmentar no és la sol·lució”.
Fragmentar la Medicina de Família i Comunitària va en contra de la idea d’un sistema centrat en les necessitats del pacient.
Des de la Medicina de Família i Comunitària oferim una atenció integral, i fer-ho inclou Atenció Primària, assistència domiciliària, urgències extrahospitalàries i consultoris d’atenció continuada.
Creim en la necessitat de reforçar la MFiC, i això implica adaptar-se a curt termini a les necessitats que comporten la cronicitat, la pluripatologia i l’envelliment demogràfic.
L’atenció a les urgències té un perfil generalista. Només entre el 10 i el 12 per cent dels pacients atesos al Serveis d’Urgència necessiten ingrés hospitalari i la resta són derivats al domicili o amb recomenació de seguiment ambulatori.
El concepte d’especialitat no hauria d’anar lligat al lloc on es fa l’atenció. Les especialitats responen a àrees clíniques, quirúrgiques o de laboratori, i aquesta és la base per poder donar una resposta adequada als problemes generals dels pacients.
La MFiC possibilita atendre les urgències amb una visió integral i longitudinal.
En resum, la Medicina Familiar i Comunitària permet una visió generalista de cada cas. Fragmentar no creim que sigui la sol·lució. Sí ho és donar més recursos als serveis que són la porta d’accés al sistema, en lloc de dividir per la meitat la especialitat.
Documents de suport: