Intervenció de la doctora Elena Muñoz, presidenta de la Ibamfic, el passat dimarts dia 14 de gener per parlar de la retenció de líquids, mites i ciència, al programa Els dematins d’IB3.
Passar molt de temps asseguts, beure poca aigua o menjar molta de sal poden ser algunes de les causes d’aquesta dolència, que pot afectar a prop del 30 per cent de la població.
És cosa de dones, de pes o d’edat? Hi ha una variació en la varietat de líquids que tenim al cos. Les dones, al voltant del cicle menstrual, poden fer variacions de pes. I també les dones amb tendència a estar grasses poden variar de pes en funció del moment del dia.
El sedentarisme, estar molt de temps sentats o creuar molt de temps les cames fa que la retenció de líquids, en persones que tenen predisposició, sigui més freqüent.
Els edemes, quan el líquid s’acumula als tormells, per exemple, són signes de malalties circulatòries o renals. La prevenció passa per menjar sense massa sal, estar ben hidratats, fer exercici i posar les cames en alt.
Més de la meitat de la població espanyola té sobrepès o obesitat, i si parlam d’edat infantil, aquesta obesitat es manifesta en el 42 % de la població en aquesta franja d’edat. Alguns països estan “frenant” l’augment de l’obesitat infantil. Cap país ha aconseguit disminuir l’obesitat en els últims 30 anys. L’OMS la considera una pandèmia (una epidèmia que afecta a tot el planeta).
Les causes individuals de l’obesitat són múltiples: causes genètiques, descans nocturn, flora intestinal… I per descomptat, l’alimentació i l’activitat física.
Sí que hi ha variacions genètiques en la forma de metabolizar els aliments,o en l’energia que gastem quan fem exercici. Hi ha persones amb tendència genètica a engreixar (o el contrari). El que passa és que això no té gens d’importància per a les nostres recomanacions. L’estil de vida té molta més importància en el pes i en la salut que els gens d’una persona. Les causes genètiques de l’obesitat tenen un pes petit en l’epidèmia actual (la humanitat no ha variat genèticament en els últims 50 anys) , i es diu que és l’ambient i l’estil de vida el que
fa que aquests gens s’expressin o no (l’epigenètica). Fins i tot l’alimentació pot modificar i afectar directament els nostres gens.
Se simplifica l’obesitat reduint-la al tan famós balanç energètic, que és cert a mig fer. No engreixen igual 100 calories de sucre que 100 calories de plàtan. Persones amb una alimentació sana mengen més calories sense engreixar que persones amb una alimentació rica en ultraprocessats i ensucrats. El paper de l’activitat física i l’exercici també és protector i preventiu contra l’obesitat.
Però com és sabut, l’estil de vida de cada persona depèn sobretot de la seva xarxa social, la seva renda, el seu treball, nivell d’estudis, suport familiar i social, i moltíssims altres condicionants psicològics i socials que determinen la seva alimentació i activitat física. Per això es diu que l’obesitat és una
malaltia social, no individual. L’ambient obesogénico (factors socials i comunitaris com el sedentarisme, hàbits familiars relacionats amb el menjar, accés a aliments i begudes hipercalóricos, publicitat de la indústria
alimentària, etc.) té un paper importantíssim en la gènesi de l’obesitat, especialment en els nens.
Com veiem, les causes de l’obesitat són múltiples, la majoria no són causes sanitàries, sinó socials, i per això les polítiques i l’abordatge de l’obesitat han de ser de 360 graus.