Durant el 31 º Congrés de la semFYC es presenta el DOCUMENT Proposta d’Àrea de Capacitació Específica en Urgències i Emergències per a especialistes en Medicina Familiar i Comunitària
• Comptem amb 47 especialitats davant d’una mitjana de 30 a la resta de països del nostre entorn, a les quals caldria sumar les quatre més previstes pel Ministeri, entre elles la d’Urgències
• semFYC insisteix que crear una nova especialitat no és sinònim de qualitat assistencial, ja que fragmenta el coneixement i l’atenció sanitària
• Defensa la troncalitat i la creació d’una Àrea de Capacitació d’Urgències com a disciplina d’alta especialització des de la formació en altres especialitats, tal com es proposa des del Consell Nacional d’Especialitats en Ciències de la Salut
• Països com Estats Units, pioners en la posada en marxa de l’especialitat d’Urgències, reconeixen avui els errors comesos i debaten sobre la necessitat de buscar solucions més integrals, des del punt de vista mèdic, i més eficients, des de l’òptica econòmica
• Uns 26.000 professionals sanitaris en el nostre país s’han manifestat en contra de la creació d’una nova especialitat d’Urgències
“Els metges que actualment treballem en Urgències, una gran part metges de família, estem perfectament capacitats per atendre qualsevol pacient”, afirma la doctora Alba Risc García, de l’Hospital Vall del Nalón d’Astúries i coordinadora del document Proposta d’Àrea de Capacitació Específica en Urgències i Emergències per a especialistes en Medicina Familiar i Comunitària, que es presenta durant el 31 º Congrés de la Societat Espanyola de Medicina de Família i Comunitària (semFYC), que aquests dies se celebra a Saragossa.
Aquesta afirmació és una resposta a la decisió del Ministeri de Sanitat, política Social i Igualtat de crear una especialitat d’Urgències i Emergències. Davant la qual, prop de 26.000 professionals sanitaris, pertanyents a les societats de Medicina de Família i Comunitària (semFYC), de Medicina Interna (SEMI) i de Medicina Intensiva, Crítica i Unitats Coronàries (SEMICYUC) s’han manifestat en contra, ja que consideren de crear aquesta nova especialitat limita poder continuar la formació d’alta especialització en urgències per especialistes ja formats o en formació. “Es traduiria, així mateix, en un increment de la despesa sanitària, el que en el moment actual suposa una irresponsabilitat política”, afegeix la doctora Risc.
semFYC fa temps insistint que crear una nova especialitat no és sinònim de qualitat assistencial, ja que fragmenta el coneixement i l’atenció sanitària. Tenint en compte les necessitats actuals, ho consideren un error ara que calen especialistes polivalents capaços de donar respostes integrals als problemes de salut dels ciutadans des de diferents àmbits assistencials.
Aquests professionals sempre han defensat la troncalitat, procés que es va iniciar l’any 2003 i que vuit anys després continua sense desenvolupar-se, pel qual es reconeix Urgències com una àrea d’alta especialització dins d’aquestes tres especialitats, tal com preveu la Llei d’Ordenació de les Professions Sanitàries (LOPS) i que porta més de 10 anys demanant el Consell Nacional d’Especialitats Mèdiques.
La raó que esgrimeixen els que estan a favor d’aquesta nova especialitat “és que no estem prou preparats, però els professionals que treballem en els serveis d’urgència tant hospitalaris, com extrahospitalaris estem prou preparats per atendre qualsevol tipus d’urgència, siguin nens, ancians, embarassos … La nostra especialitat ens capacita perfectament per atendre qualsevol tipus d’urgència, amb la màxima garantia “, aclareix la doctora Risc.
Formació en urgències dels metges de família
Per a la semFYC és clau la formació en Urgències d’aquests especialistes, i per això han elaborat un programa específic-Proposta d’Àrea de Capacitació Específica en Urgències i Emergències per a especialistes en Medicina Familiar i Comunitària-que, com explica la doctora Risc, “recull la formació específica que creiem que ha de tenir un metge de família que vulgui treballar en aquest àmbit “.
Per a la doctora Risc, la nova especialitat “no suposaria una clara millora de l’atenció mèdica als pacients urgents, i sí un major cost en formació, a més que suposaria la descoordinació entre nivells i la fragmentació del sistema i de l’atenció assistencial. El que més va en contra de les directrius que marca la Unió Europea “. De fet són pocs els països que compten amb un nombre tan elevat d’especialitats com Espanya, un total de 47, a les quals caldria afegir quatre més previstes pel Ministeri, enfront de les 30 especialitats de mitjana de la resta de països europeus. A Europa, a excepció dels països escandinaus, tampoc existeix com a especialitat les Urgències. Fins i tot, als Estats Units, pioner en la posada en marxa de l’especialitat d’Urgències, reconeixen avui els errors comesos i debaten sobre la necessitat de buscar solucions més integrals, des del punt de vista mèdic, i més eficients, des de l’òptica econòmica.